Serra de Sant Gervàs
La Serra de Sant Gervàs és un conjunt orogràfic notable, representant de les serres pre-pirinenques interiors més occidentals de Catalunya. Presenta un interès particular al entrar en contacte amb les muntanyes de l'Alta Ribagorça, últimes digitacions del Pirineu axial, i separades d'aquest espai natural per la vall de Llevata.
La Serra de Sant Gervàs es configura per un sistema calcari d'una certa complexitat tectònica, amb cims que sobrepassen els 1800 mestres d'alçada. Els vessants sud i sud-oest presenten fortes pendents amb cingleres ben manifestades, mentre que els vessants més septentrionals són molt més suaus.
El paisatge és predominantment mediterrani i una gran part de l'espai es ocupat per la roureda seca de roure martinenc. Les boixedes es desenvolupen en grans extensions de la serra i són la unitat de vegetació dominant. Finalment, la presència d'algunes espècies centreeuropees i subalpines a les obagues i nivells culminants enriqueixen la seva diversitat natural i paisatgística.
De la fauna que habita aquest espai natural cal destacar el domini de les espècies associades als cingles rocosos, principalment els ocells rapinyaires necròfags i els còrvids. En aquests biòtops es localitzen alguns invertebrats singulars, com ara el mol·lusc endèmic (Xeroplexa ripacurcica).