Centre de Fauna
El Centre de Fauna del Pont de Suert va néixer l'any 1995 i inicialment va ser destinat a la conservació, sensibilització i educació ambiental de la llúdriga. Actualment, es dedica als mamífers semiaquàtics (llúdriga i visó europeu, entre altres).
Es troba ubicat a una part de la Piscifactoria del Pont de Suert i inclou algunes construccions i un edifici típic de les instal·lacions hidroelèctriques dels anys 50 i 60.
El Centre de Fauna del Pont de Suert és un punt de divulgació i sensibilització envers la problemàtica d'aquests animals i del seu hàbitat: els cursos i les masses d'aigua. També s'hi realitza la recerca, la reproducció i la recuperació d'individus ferits o malalts.
La llúdriga és un carnívor de la família dels mustèlids, d'uns 5-9 kg de pes i 90-120 cm entre l'extrem de la cua i el musell. De color bru i amb un pelatge molt fi, el seu cos és allargat i d'ell sobresurten unes potes curtes.
És un animal d'hàbits semiaquàtics, és a dir, es desenvolupa perfectament tant a terra ferma com a l'aigua i s'alimenta, principalment, de peixos i crancs, però també dels seus depredadors. Es considera un dels millors bioindicadors de la salut dels nostres ecosistemes i de la qualitat dels rius.
El visó europeu és un petit mustèlid endèmic del nostre continent, en greu perill d'extinció. Amb 0,4 a 1 kg de pes, també viu en rius, aiguamolls i altres masses d'aigua.
El seu habitat ocupava tota l'Europa continental, des de Rússia fins a la Mediterrània, però actualment només ocupa menys del 10% de la seva distribució històrica, havent desaparegut a més de 20 països, sobreviu en petites poblacions aïllades a Rússia, Romania, Moldàvia, Ucraïna, França i Espanya. Són aquestes dues darreres poblacions sobre les que descansen les majors esperances de conservació mundial de l'espècie, donat que la resta de poblacions estan molt amenaçades i en constant disminució.
L'expansió del visó americà, les malalties, les alteracions de l'hàbitat i els atropellaments en carreteres són, entre altres, les principals amenaces actuals.
La necessitat d'actuar decididament per preservar el visó europeu va portar les administracions autonòmiques, estatals i europees a impulsar programes coordinats de conservació. Així, en 1999 es va crear el Grup de Treball del Visó Europeu, que és el fòrum tècnic de coordinació entre les Comunitats Autònomes i el Ministeri de Medi Ambient en matèria de biodiversitat.
La cria en captivitat de l'espècie depèn d'aquest Grup de Treball i s'emmarca dins l'estratègia estatal de la conservació de visó europeu. L'impuls econòmic inicial ha estat possible gràcies a la sol·licitud de quatre Projectes LIFE Natura i un Projecte LIFE Co-op per a la conservació de l'espècie impulsats pel Govern de La Rioja, la Diputació Foral d'Àlaba, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya, cofinançats per part de la Comissió Europea.
El programa de cria en captivitat es va iniciar el mes de novembre de 2004 amb la captura, selecció i quarentena de nou exemplars subadults, cinc femelles i quatre mascles procedents de La Rioja (5), Àlaba (2) i Burgos (2) com a fundadors del programa de cria. Aquests exemplars es van traslladar al centre de Fauna del Pont de Suert, construït en el marc dels projectes LIFE esmentats i la col·laboració de FECSA-ENDESA. Aquest centre consta de 32 instal·lacions exteriors naturalitzades i adaptades a l'espècie i un edifici annex. Per motius sanitaris i de tranquil·litat aquestes instal·lacions resten tancades al públic.