Monestir de Lavaix
El Monestir de Santa Maria de Lavaix es troba en un indret normalment negat per les aigües de l'embassament d'Escales. Per arribar-hi és necessari seguir la carretera N-260, a uns tres quilòmetres des del Pont de Suert, fins passar el túnel de Lavaix.
Les primeres referències històriques del Monestir de Santa Maria de Lavaix es remunten al segle X, amb la presència d'un cenobi romànic de l'orde dels benedictins.
En el transcurs del segle XIII, el monestir va estar sota la protecció de la Baronia d'Erill i a l'any 1223 es va convertir en una abadia cistercenca, fet que va suposar la introducció de diverses reformes en l'edifici.
Fou centre de poder que aconseguí reunir tota mena de dominis temporals i senyorials però al segle XVIII i principis del XIX aquest gran patrimoni anà disminuint i la vida del monestir s'acabà amb la desamortització de Mendizábal, l'any 1835.
Finalment, a mitjans del segle XX, l'empresa hidroelèctrica ENHER va començar la construcció de l'embassament d'Escales i al mes de juny de 1955, les seves aigües van negar totes les dependències de l'antic cenobi.
A l'emplaçament originari del Monestir de Lavaix només es conserven vestigis dels murs de l'església. Es mantenen restes del mur que conformava l'angle nord-est de la nau de l'església, el pilar sud-est del creuer i l'arrencada de l'arc presbiteral de l'absidiola sud, juntament amb la part baixa dels seus murs.
A l'espai de la Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça dedicat al monestir de Santa Maria de Lavaix es mostren diferents elements escultòrics i arquitectònics cedits per particulars i recuperats de les aigües de l'embassament d'Escales, mitjançant la realització de diverses intervencions arqueològiques.