L'Església Vella i el Palau Abacial

L'Església Vella del Pont de Suert fou la parròquia d'aquesta vila fins que l'empresa ENHER construí un nou temple l'any 1955, com a conseqüència del desmesurat augment demogràfic que suposaren les obres hidroelèctriques en aquesta comarca i principalment al Pont de Suert.

Sota l'advocació de l'Assumpció de Maria, és un edifici barroc dels segles XII i XIII, bastit sobre una primitiva església romànica del segle XIII. Durant el barroc és quan es va recarregar i es van fer les motllures de guix i la volta de canó també en guix. Amb la restauració es va treure la part de dalt i es va deixar buit per poder veure com estava feta la volta i la cúpula.

Forma un conjunt arquitectònic amb l'antic Palau Abacial, dels segles XV i XVI, que fou la residència dels abats del monestir de Santa Maria de Lavaix, senyors del Pont de Suert, i que alhora fa les funcions de campanar.

Els murs exteriors són fets de còdols de riu barrejats amb morter. La portada es troba al mur sud i és formada per un arc de mig punt fet de pedra tosca sense cap tipus d'ornament.

Com anècdota explicar que algunes de les imatges del museu foren amagades per gent del poble durant la guerra civil i retirades posteriorment. Gràcies a aquest gest avui resten exposades en aquesta col·lecció.

Crida l'atenció la manca d'obertures exteriors de l'edifici; de les poques entrades de llum natural cal esmentar la que es fa a través d'un senzill òcul que hi ha a la façana que dóna sobre el riu. La coberta és a dues vessants i és feta amb teula àrab.

El temple té planta de creu llatina amb tres naus i creuer, típic del romànic. La nau central amb pilastres adossades es tanca amb una volta de canó amb llunetes feta de guix. Les naus laterals són molt petites.

La nau central és el doble de gran que les dues laterals, significa que la nau central porta a la part sagrada, cap a l'altar.

Als peus de l'església hi ha l'accés al cor, que se situa en segon nivell. A banda i banda de la nau s'hi obren una sèrie de balcons de pit que demostren el concepte teatral i escenogràfic de l'arquitectura barroca. S'anomenen balcons de pit perquè quan t'acostaves t'arribaven fins al pit ( ara hi ha una tarima de fusta i queda més baix).

Al 1993 s'inaugurà la restauració duta a terme principalment a la teulada i l'interior, juntament amb els dos retaules principals, el de l'altar major dedicat a la verge de l'Assumpció i el retaule de Sant Sebastià.

Al creuer s'hi conserva la trona/púlpit des d'on el predicador feia el sermó i hi ha una cúpula de petxines de senzilla decoració que té la funció de donar llum a l'interior de l'església.